Pàgines

divendres, 4 de maig de 2012

Viatge de 4t d'ESO a Roma 2012

Una gran experiència: un viatge feliç 
(en què vam caminar molt)

 El dissabte 24 de març, va començar l’aventura. Un viatge d’estudis sempre ho és perquè sempre té l’ànima jove. En aquest cas, 44 noies i 30 nois, alumnes de quart d’ESO, acompanyats per tres professors i una professora, ens vam embarcar en un vaixell de Grimaldi per anar cap a Roma.
Vam arribar l’endemà, diumenge, a Civitavecchia i com que la nau havia acumulat un retard considerable, els «autistes» (els conductors dels autocars que ens havien de dur a Roma) ja estaven nerviosos. Arribats al destí, encara vam haver de  córrer per arribar a sopar al restaurant que teníem contractat per als nostres sopars: «Il ragno d’oro» (L’aranya d’or). Començàvem aquell primer àpat a les 11 de la nit.
Aquella va ser també la primera nit d’hotel («Center 1», vora l’estació Termini) i va servir de patró per a totes les que seguirien. Què va passar? Doncs hi va haver corredisses, reunions multitudinàries en recintes minúsculs, festes improvisades, música, confidències, farts de riure, tendreses, cansament, entremaliadures, alegria: vida en estat pur. I molt poques hores de son (quan es va dormir!).
I de dia? De dia vam córrer tota Roma a peu. Vam travessar tots els semàfors possibles. Vam omplir un parell d’autobusos públics per anar a veure les catacumbes. I vam omplir un parell de vagons del metro per anar al Vaticà. Es va passar llista una quantitat indecent de vegades. Es va xerrar molt i es va riure molt. Es van fer milers de fotos. Es van veure totes les esglésies que caben en cinc dies (i alguna de propina). I es van visitar monuments carregats d’història. Places, carrers, carrerons, escales i porxos. Va arribar un moment que les cames ja funcionaven soles. Però les belleses de Roma van quedar impreses –potser per sempre- en les retines dels viatgers.
Fotografies Roma 2012
El divendres 30 de març, el grup va desembarcar a quarts de vuit, al port de Barcelona. Tothom havia madurat. Tots sentíem una especial complicitat: no es poden compartir tanta vitalitat i tanta bellesa sense que d’això se’n derivi un afecte que ho pinta tot amb els colors de l’arc de Sant Martí.
I, ara, amb aquesta selecció fotogràfica, un moment per a l’enyor -que és bo quan ens fa reviure allò que s’ha viscut intensament.
Ciao Roma!